M7 POSTIMPRESSIÓ

M7_UF1

1. Tractaments de superfície

• Efecte: 

• 
  Vernís UVI o reserva. És un vernís que s'aplica a una zona concreta, per a ressaltar alguna zona de la resta de l'imprès. Generalment és d'una brillantor, sobre una superfície mate.
• Tinta de seguretat o ultraviolada. És una tinta especial que s'imprimeix en òfset. S'utilitza per reforçar la seguretat en determinats documents que per l'ús que se'n fa ho requereixen.
• Tinta rasca i guanya. És una tinta removible.
• Gofrat. És un tractament per ficar relleu en una superfície.

• Ennobliment:

• Cop en sec. Consisteix a imprimir imatges mitjançant pressió amb dues planxes sense tintes. Es fa sobre una superfície per deixar efecte de relleu.
• Estampació en calent (stamping). Gravat amb color metal·litzat per efectes metàl·lics.
• Termo relleu o fals relleu. Es realitza a través de l'aplicació de pols de termorelleu, immediatament després de la impressió i amb la tinta encara frescs s'aplica, s'aplica aquesta pols que quedarà adherida a la tinta. Posteriorment s'aplica calor amb infrarojos perquè la tinta fermenta i augmenta la seva densitat. En assecar-se quedarà cristal·litzada i formarà una superfície de relleu.

• Resistència/Protecció:

• Plastificat o laminat. S'aplica una pel·lícula totalment transparent i fina. S'utilitza per protegir o ressaltar alguna qualitat del producte. Normalment és llis però també el podem trobar amb textura de pell de préssec. Pot ser brillant o mate.
• Encapsulat. És un plastificat molt rígid i tanca el producte per tots els costats. Normalment s'utilitza per quantitats petites.
• Envernissat òfset. Capa fina de vernís transparent, brillant o mate. Dins la línia d'impressió, com si fos un color més. Serveix com a protecció de la imatge impresa. Tot i que si volem que quedi molt més protegida el plastifiquem o encapsulem.

2. PROCESSOS DE POST IMPRESSIÓ

TALL:

•       Guillotina: És per a fer talls rectes. Hem de tenir en ­compte el format del paper i la direcció de les fibres per a poder facilitar el tal. Aquesta guillotina arribem a fer fins a fer 3 talls en tot el procés del producte gràfic, i són els següents:

o   El primer tall es fa a esquadra recta.

o   El segon tall es realitza quan el tall ja està imprès.

o   El tercer tall es realitza per l’enquadernat. El procés de refinat d’un document o llibre de moltes pàgines, es realitza amb la guillotina trilateral, les quals tallem de manera ràpida els tres costats alhora.

•     Guillotina trilateral: Realitza tres talls simultàniament i perpendicular. Serveixen per fer els tres talls dels llibres, revistes… 

El seu funcionament és: El llibre arriba al tope de la guillotina trilateral, llavors a la vegada talla el cap i el peu del llibre alhora i després talla el tall.

•        Troqueladora: Serveix per fer un tall net, fendit o perforació de forma irregular. S’utilitza un suport de fusta i fulles (cuchillas). Es una màquina amb motriu. És necessita un motlle i solament es pot utilitzar aquella forma. 

Pot fer tres tipus de talls, que són: Tall, Mig tall o fendir i despreniment perforat.

      Plòter de tall: És un tipus de taladradora sense motriu. Hi ha dos tipus:

o   La plana: Troqueladora que talla amb precisió. 

o   Corba (Mimaki): Troqueladora que imprimeix i talla. 

       Làser de tall: Aquest tipus de màquina el que puc fer és troquelar, però també hi puc gravar en superfícies dures.

PLEGAT: Manipular i modificar l’estructura, normalment imprès, canviant a un altre forma.

•        Plegadora: Les plegadores són màquines molt ràpides que arriben a fer 10.000 exemplars per hora. 

També depenen del plegat que necessitis utilitzaràs una plegadora o una altra, que poden ser de les següents formes:

•        En paral·lel: Normalment per a díptics, tríptics…
•        En creu: Normalment per a plecs de signatura

Les plegadores són bàsicament les següents:

•     Plegat en ganiveta: El cos de ganiveta fa pressió realitzant un plegat perpendicular a l’entrada del plec. Sota de la ganiveta hi ha dos rodets en sentit contrari de com entra el plec per donar pressió i es formi el plec.
•     Plegat en bossa: Forma un o més d’un plegat. És semblant al de ganiveta però els rodets el transporten a un altre cos de plegat per fer un altre plagat.

 hi ha les més modernes que estan connectats a un ordinador que dóna l’ordre de plegar.

• Hi ha diferents tips de plegats:

o   Díptic

o   Tríptic envolvent

o   Tríptic zic-zac

o   Tríptic de finestra

o   Políptic en creu

o   Quadríptic de finestra

o   Díptic + tríptic

ALÇAT: És l’acció de col·locar diferents fulls en un ordre precís per grapar, cosir, encolar… Hi ha dos tipus:

• ·       Alçadora: És una màquina que col·loca els plecs un damunt de l’altre fins a formar l’interior del llibre, revista… L’alçadora pot ser estar en horitzontal o en vertical.
• ·       El tren d’embotit (encartat): Serveix per a col·locar els plecs un dins de l’altre fins a formar l’interior del llibre, revista…

Quan s’acaba d’alçar és quan es talla amb la guillotina trilateral.

•      Perforadora: Es fa en uns orificis un darrere de l’altre perquè després es faciliti el trencat. Acostumen a ser en línia recta, però també poden perforar en forma irregular. Hem de tindre en compte que les mides i la distància del perforat varia segons el material i l’ús.
• ·       Micro perforadora: És quan la distància de cada forat del perforat és de menys d’un mil·límetre.
• ·       Taladrat: Per a un o diversos forats. El més freqüent és taladrar fulls de paper per arxivar en carpetes d’anelles. Aquests forats són estàndars perquè puguin entrar en qualsevol arxivador d’anelles. Es pot fer amb una troqueladora.
• ·       Incisions o mig tall: Per als papers adhesius. Talla l’adhesiu, però no la base de protecció. Es pot fer amb una troqueladora.

.  L'Enquadernadora

Anomenem enquadernació al procés de cosit, encolat o fixat de fulls o plecs de paper i a la fabricació d’una tapa o coberta per protegir la publicació (llibre, revista, llibreta, etc.) i millorar la seva durabilitat.

Els tipus d’enquadernació poden ser molt variats, en funció de la utilitat i objectius de la publicació.

L’enquadrnació és antic a la impremta. Tradicionalment l’enquadernació ha tingut una doble utilitat: per una banda la preservació de documents i per l’altra una manifestació estètica i cultural determinada.

Quan parlem d’enquadernació hem de tenir present els següents conceptes:

• COSIDORES: En aquesta indústria utilitzem un fil de fibra vegetal o sintètica per unir els quadernets en l’enquadernació dels llibres.
• GRAPADORES: Poden ser manuals o elèctriques i que s’utilitzen en revistes, talonaris… Hi ha dues formes de grapar:

• grapat a cavall: És realitza col·locant els plecs uns dins dels altres amb una coberta del mateix o superior gramatge. Finalment es grapen des de fora fent que travessin i subjectin les pàgines.

Hi ha tres tipus de grapes:

• Grapat amb fil ferro
• Grapes planes
• Grapes omega

ENCOLADORES: Poden fer servir diferents coles depenen del producte final. Les pàgines es poden encolar pel llom, també és podria cobrir-les amb una cinta adhesiva o també una pinça de plàstic que s’uneixi amb les cobertes.

(foto parts del llibre)

• Rústica. Les cobertes són de paper o de cartulina. El més habitual en els llibres de butxaca, resulta més economic. Actualment tres tipus:
• Rústica fresada: Fulls dolts sense formar quadernet i s'uneixen entre si a les tapes encolant-se al llom. També s'anomena americana.
• Rústica cosida: Els plecs es cusen en quadernets per separat. Aquests quadernets s'ajunten i es tornen a cosir a la coberta. Finalment s'encola el llom i se li enganxa la coberta.
• Rústica encolada amb cola de polierita reactiu: Aquest adhesius són molts resistents només fa falta aplicar un terç de la cola en comparació amb els tradicionals.

• Tapa dura
• Tapa encartonada: S'utilitza per edicions de luxe. Abans d'enganxar les gurdes es col·loquen les tapes de cartró, insertint la contra de cosit. Es col·loquen un reforç de paper Kaft. La cobertura final va amb revestiment de tela o pell. La coberta acostuma a ser estampada o grapada.
• Cartoné. És cobreix el llom amb tela o pell i les tapes amb cartolina.
• Llom enquadernació anglesa. Les cobertes es confeccionen per separat. Despreés les tapes de cartró mitjatçant el material del revestiment.

• Enquadernació petita. Documents de frequent ús i facil maneig. S'uneixen els plecs tallats pel llom i perforats. Els metodes més importants són:
• Espiral. Els fulls es fixen amb un espiral de filferro que s'enrosca per unes perforacions fetes als fulls. Aquest queden atrapats amb un espiral flexible que s'enrotlla sobre sí mateix. El procés consta d'una fase de perforació i una altra d'enquadernament.
• Wire-o. Aquest sistmea consta de tres fases. Una primera de perforat, una altra de col·locació de l'espiral. I una tercera de tancament.

PROCESSOS DE TRANSFORMATS

Els productes de la indústria paperera depenen dels processos de preparació i de transformats. De la mescla dels elements del seu contingut dependrà el resultat. Aquest resultat el podem dividir en diversos productes.

1. La pasta mecànica: fràgil, productes d'un sol ús, la polpa de sulfit, cel·lulosa, és pot utilitzar en diversos productes finals, com papers especials, adhesius i plàstics vàlids per embocals.
2. Mecanoquimiques. Consistents, ideals constitució de materials com cartó, pasta dura o el cartó ondulat.

Aquest procés de transformats que suposa la fabricació del cartró per la realització, entre altres coses, de les tapes i cobertes de llibres, dista de la manera en què es creen els plecs de paper. Aquest plec en què, per donar-li gruix, es combinen diverses capes que el doten de consistència, a més d'haver-hi certa variació en el temps d'assecament.

En els setinats o estucats, les capes múltiples i altres acabats que garanteixen la qualitat del producte, s'afegeixen depenent de la finalitat amb què estiguin ideats i per protegir el contingut del llibre de factors adversos aliens al volum com la humanitat, l'aigua o els cops.

Dins dels tipus d'enquadernació de transformats i acabats, trobem manuals i mecànica. El procés de transformats del paper i les cobertes han evolucionat amb el pas del temps. Tot i que el sistema ha deixat de ser artesanal, els procediments i el resultat han variat poc.

• Transformats en línia o fora de línia:
• És considera sistema de línia quan totes les màquines del procés de transformat treballen en cadena. Per exemple, un cop la màquina plegadora ha realitzat la tasca, l'alçadora va recollint els fulls i els ordena de manera automàtica, i un cop hagi fet el volum indicat aquest passarà a ser cosit.
• Un sistema fora de línia seria aquell en el qual cada màquina acaba la seva tasca sense continuar la cadena i és necessària la intervenció d'una o diverses persones per conduir el treball cap a una altra maquina o equip.

Plegadora encoladora. Són maquines que s'utilitzen en els processos perquè incorporen les udes tasques en el seu  procés. S'utilitzen per a la producció d'envasos,... requereixen ser plegades i encolades per sortir al mercat com envàs de productes de diferents sectors. De plegadores n'hi ha diferents tipus i poden realitzar el procés de plegat i encolat amb diferents suports com paper cartró,...

Fabricació de bosses. Poden ser de diversos tipus i colors. Tot i així, existeixen un format que predomina sobre la resta. Es tracta de les bosses de paper Kraft. Aquest material és reciclable i ecològic. El rollo de paper Kraft el podem trobar de diversos colors, però el més habitual és treballar amb el color marró. Aquest color és degut a que el material no passa per un procés de blanqueig quan s'elaboren les bosses.

• Característiques de les bosses fetes amb paper Kraft.
• Aquest material es caracteritza pel seu gruix i per la seva textura rugosa, característiques que li permetessin un alt nivell de resistència que evita que es trenquin amb facilitat.
• El seu disseny permet aculli de manera fàcil ...
• La fabricació de bosses variarà en funció de si cal fer-la personalitzada o no. En cas que l'hàgem de personalitzar, abans s'haurà de plasmar el disseny sobre el paper, la qual cosa és fa amb flexorgafia. Lo següent serà introduir la bobina de paper a l'enquadernadora i seleccionarem la funció que desitgem. S'encarregarà de dividir el paper depenent de la mida escollida i fer els plecs corresponents. Quan la bossa sigui llisa, ens estalviarem la impressió.
• Alguns models de bosses. 

ENVASOS I EMBALATGES. ELEMENTS QUE HEM DE TENIR EN COMPTE

La fabricació d'envasos i embalatges és una activitat molt àmplia i directament relacionada amb altres indústries (alimentació, cosmètica, farmàcia, tèxtil,...), ja que els envasos i embalatges estan presents en tots els àmbits de la nostra vida i han passat a constituir un element clau en l'estratègia de molts negocis. Cal tenir en compte que cada vegada més, s'aposta per la sostenibilitat i es té tendència a fe ús dels envasos i embalatges menys contaminants. 

Quins són els elements que hem de tenir en compte a l'hora d'escollir envàs?

• La comunicació: cal que l'envàs sigui fàcil de recordar i de reconèixer. La seva principal missió és la de cridar l'atenció, per tant el color serà l'encarregat de fer-ho.
• Morfologia: la forma ens dóna informació del producte que conté, inclús de les propietats que el caracteritzen. El producte determinarà el volum i la mida.
• Ergonomia: ha de ser còmode i fàcil de manejar, ha de tenir faciliti d'obertura  i tancament, d'accés al seu contingut. Ha de ser fàcil emmagatzematge.
• Ecologia: cal intentar reduir el malversament innecessari de matèries primeres: Cal tenir presents les 4R: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge.
• Neteja: L'envàs ha de ser net i no transmetre ni olors ni sabors als productes.
• Cost: és necessari fer una valoració econòmica on es tingui en compte els costos de la seva adaptació al sistema de distribució i comercialització.
• Aspectes legals: cal tenir en compte la legislació especifica de l'etiquetat distribució i comercialització.

Segons el tipus de material utilitzat, el sector dels envasos i embalatges és susceptible de dividir-se en diverses categories o subsectors, on els principals són: fusta, paper i cartró, metall i vidre. En embalatge, especialment i a causa de la versatilitat que té i de la sostenibilitat, el material més utilitzat és el cartró ondulat.

TRANSFORMAT CATRÒ ONDULAT. 

És un material fonamental per a la fabricació d'envasos i embalatge. Generalment, és compon de diverses capes, entre tres i cinc, depenent del seu destí. Les dues capes exteriors són llises, mentre que l'interior són ondulades. Té una gran resistència. La màquina que ho fabrica és l'onduladora.

L'embalatge més tradicional que es produeix amb aquest material és la caixa de solapes. L'ona de cartró és ondulació produïda en el paper interior d'una planxa de cartró. Les planxes de cartró poden ser de canal simple (1 ona de cartró) o de canal doble (2 ones de cartró).

• Canal simple (1 ona): formada per tres papers, dos papers llisos a les cares i una d'ondulat enmig. La mida de l'ona pot variar, pot ser de  3mm, de 4mm. Aquests embalatges estan especialment indicats per productes de poc pes i volum mig. 
• Canal doble (2ones): formada per 5 papers, 2 llisos a les cares, 2 ondulats i 1 llis separadors entre els dos ondulats. Les mides seran les mateixes que per als d'un sol canal. Indicat per embalatge de productes de per mig i gran, asseguren el bon funcionament i resistència.

TRANSFORMAT DE CARTRÓ 

Hi ha un altre tipus de cartró d'alta resistència que és el cartró de niu d'abella, que té una estructura especial, similar a una d'abelles.

PAPER TISSUE. MERCAT I PROCÉS

Caracteritza per la seva elasticitat i capacitat d'absorció. Ús sanitari i domèstic. Té un baix pes i una superfície microarrugada (amb un tipus d'arruga que s'anomena crepat) i que el fa més suau. El crepat obre les fibres de manera que té una capacitat d'absorció més elevada. Les fibres reciclades s'obtenen de paper i cartró en desús. Un cop recollit és classifiquen amb el seu origen fibròs, quantitat de tinta impresa. Després procés d'extracció d'impressió.

• Procés productiu. Les fibres de cel·lulosa es classificaran depenent del seu ús final. Fibres llargues (pi) paper de cuina.
• En el procés, les fibres es dosifiquen i és barregen amb aigua en el pulper, on és disgregen formant una polpa que posteriorment és processada. En el cas de les fibres que no contenen impureses, s'eliminen els contaminants menors. Finalment s'envien a la màquina paperera.
• Les fibres reciclades es processen amb diferents equips i en diferents etapes per tal d'eliminar les impureses. Es realitzen tres tipus de depuració.
• 1. Centrifuga per eliminar pesos pesats.
• 2. Colador eliminar adhesius i plàstics.
• 3. Rentat i flotació per eliminar, tintes i càrregues minerals.
• Un cop depurades, estan en condicions de seguir el procés per a fabricació del paper.

ARTICLES DE PAPERERIA. PÚBLIC AL QUAL ES DIRIGEIX

Concepció del producte de papereria és el públic al qual es dirigeix. Distingim:

• Particulars: públic ampli en edat, en situació social i econòmica, tant masculí com femení.
• Empreses: de tot tipus i sectors, aposten per una imatge corporativa com a sistema infal·lible en comunicació.

És un sector on es treballa industrialment i artesanalment on hi trobem elements nobles en constant canvi i evolució:

• Productes d'oficina
• Objectes regal i decoració
• Productes escolars
• Targetes personalitzades
• Artesania

Entre les característiques és la gran varietat de productes que s'ofereixen malgrat la competència tecnològica. La papereria com àrea comercial ha sabut atraure nou públic i mantenir el que ja tenia.

MÀQUINARIA I PROCESSOS D'ACABATS

PROCESOS D'ACABATS

Si pensem en processos d'acabats pensem en tractament de superfícies durant post. Però hi ha una sèrie de processos, maquinària i equips que ens faciliten el procés final d'un producte i que estan pensats per a l'entrega al client. És el cas de processos de:

• Plastificat: És el recobriment del producte imprès amb una capa de plàstic. És semblant a l'envernissat, però amb altres finalitats afegides. La finalitat és donar brillantor i protecció.
• Envernissat: És un acabat que podem realitzar de forma parcial o total en un producte. És pot donar sobre diferents materials. Els més comuns són l'envernissat UV i òfset.
• Retractilat: Està en la fase d'embalatge, al final de la línia de producció. S'encarrega d'embocallar o empaquetar amb film termoplàstic, per a protegir-ho de la brutícia i de qualsevol manipulació. S'acolla de manera òptima al producte. Queda el producte completament segellat. El material utilitzat és el polietilè termoretràctil, ja que és capaç d'optimitzar la manipulació l'estètica, la preservació i l'aparença del producte. 
• Embossat: Pot anar imprès, llavors entra a la línia d'envasos de producte. La seva finalitat és ser comunicativa. Són màquines que col·loquen el producte d'una bossa fetes de papers o plàstics.

El seu objectiu és la protecció final i el seu lliurament final amb una garantia de protecció.

SUPORTS NO PAPERERS

Plàstic, teixit, metall, vidre,...

ORGANITZACIÓ DE GRUPS DE TREBALL EN POST, TRANSFORMATS I ACABATS

TRANSMISSIÓ D'INSTRUCCIONS DE PRODUCCIÓ: 

Gràcies a les noves tecnologies aplicades als processos de producció i la gestió de magatzems, les empreses poden gestionar de manera eficient les comandes dels clients, respectant els terminis establerts, lliurat les unitats sol·licitades a temps. Molts d'aquest sistemes de gestió s'utilitzen per facilitar la transmissió d'instruccions de producció, de manera que parteixen de l'emissió dels fulls de treball amb els plantejaments de les tasques i el cronograma. Inclouen, també, els partes (fde. contractació, d'emmagatzematge i d'hores) i ho fan en funció del pressupost calculat prèviament.

Com que la producció d'un treball parteix dels costos que s'han pressupostat, el sistema permet ajustar-s'hi de manera ràpida i senzilla, i treballar així amb dades reals. Els responsables de producció i dels diferents departaments disposen d'una interfície de control, des de la qual podran realitzar el seguiment de la producció. Alguns programes de software, permeten configurar una sèrie de tasques parametritzades per controlar diferents aspectes de diíicil control, com la subcontractació, el lliurament de treball.

COMUNICACIÓ DE FUNCIONS I RESPONSABILITAT PRÒPIES DELS LLOCS DE TREBALL: 

Molts d'aquests sistemes permeten als treballadors: FOTOS

La comunicació de les responsabilitats i la distribució de tasques pròpies del lloc de treball es farà en funció de la RLT i del cronograma i pressupost. Els sistemes de seguiment del flux de treball són capaços de planificar de manera automàtica i ordenada els process en el temps (cronograma) adjudicant els recursos necessaris a cada un d'ells, ja siguin humans o materials.

• Com ho fan? Prioritzen les comandes segons l'ordre d'entrada en la producció, de manera que cada treballador sap en cada moment que ha de fer, registrant la seva activitat de manera senzilla i actualitzant l'estat de cada comanda. Els recursos es configuren i s'ordenen en el temps. Alguns recursos poden venir predefinits de manera fixa.    

EQUIPS DE TREBALL, ASSIGNACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE TASQUES

Els recursos són l'entitat que serveix per organitzar i planificar els costos pressupostats d'una feina ja que els recursos aglutinen les tres magnituds necessàries per organitzar la producció

• Processos (costos pressupostos)
• Treballadors (que tindran assignats uns recursos)
• Estats de la producció (seguiment per poder planificar i desplanificar recursos).

Com que els sistemes acostumen a conèixer de manera anticipada la seqüència de recursos que s'ahuran d'utilitzar en cada comanda, aquest recursos es planifiquen i es deixen de planificar automàticament, conforme els treballadors van actualitzant el seu estat. Això cada bloc s'actualitza amb l'objectiu que cada treballador sàpiga en tot moment que ha de fer.

Els blocs organitzatius s'ordenen en el flux de treball d'acord amb l'ordre que tenen assignada en el moment de l'entrada de la producció, seguint el principi general que allò que entra primer és el que primer és produeix. No obstant, molts sistemes permeten canviar manualment l'ordre automatic, si s'haguessin de quadrat dates de lliurament i optimitzar els recursos destinats a la producció.

Els sistemes de software es poden completar amb diferents rutines que es dissenyen amb l'objectiu de facilitar el control de la producció. D'aquesta manera es controla:

• El sistema de qualitat que registra les incidències que han aparegut i s'han sol·licitat.
• Informes en els quals s'analitza la productivitat de cada treballador.
• Creuament de dades. 

  CREACIÓ D'UN CLIMA LABORA CORDIAL. CARACTERÍSTIQUES D'UN BON CLIMA LABORAL:

Què ens passa pel cap quan parlem del clima laboral?

Tant per als treballadors com per a les empreses el clima laboral no és altra cosa que l'ambient que es respira dins d'un equip de treball, és a dir, una manera de definir les relacions entre els treballadors o treballadores.

En principi, tant els treballadors i treballadores com l'empresari busquen un clima laboral a més cordial possible, ja que aquest és un dels clars objectius de les empreses, relacionats amb els seus valors ètics.

Però que entenem per BON CLIMA LABORAL?

Hi ha una sèrie de característiques que ens poden ajudar a distingir un bon clima laboral d'aquell que no ho és. Aquestes característiques són de caire laboral, i tot i que les relacions personals ajuden a la creació d'un bon clima laboral, que la situació de treball sigui bona és imprescindible.

1. Organització: és la base perquè un grup de treball funcioni. Si no s'ajudiquen tasques concretes a persones concretes poden sorgir problemes, duplicar algunes tasques, mentre altres queden per fer, sense que hi hagi un responsable.
2. Lideratge: relacionat amb el punt anterior, si existeix un treballador o treballadora que lidera l'equip serà més fàcil comptar amb una bona organització. Per això, designar un líder, que sàpiga fer de líder, és fonamental.
3. Independència: tot i que el treball d'equip és fonamental també és necessari que cada treballador s'orienti  fer la tasca concreta que se lo ha assignat per assolir els seus objectius. D'aquesta manera s'agilitza el procés.
4. Quan un membre de l'equip fa alguna cosa que ajuda molt al desenvolupament de l'activitat és bo que sigui reconegut per la resta de treballadors i per la directiva de l'empresa.
5. Crides d'atenció: quan comet un error és bo que se l'avisi, de manera correcte. La critica ha de ser constructiva, tant per part dels seus superiors com de la resta de companys.
6. Intel·ligència emocional: és la que s'encarrega d'empatia en les relacions de treball, de manera que si l'equip sap identificar els sentiments dels altres podrà aplicar el coneixement en la seva tasca diària.

8 CLAUS PER FOMENTAR UN BON CLIMA LABORAL

• Promoure el respecte
• Buscar feedback entre els treballadors
• Promoure el lideratge
• Reconeixement cap als treballadors 
• Tenir un lloc de treball adequat
• Flexibilitat horària
• Processos, tasques i organització
• Fomentar el Team Building

INDICADORS D'AVALUACIÓ PERSONAL

Els podem encabir en el macroprocés de control i monoritzacio, quan parlem dels projectes. No obstant, no sempre ens trobem immersos en un projecte, a vegades a les empreses, es fan tasques repetides i mecàniques, de manera anual, trimestral, mensual, etc. Aquestes tasques també han de ser avaluades, i ens regirem per uns paràmetres estàndards que haurem prefixat i que sempre seran els mateixos. 

Quins són aquest indicadors a paràmetres d'avaluació? 

Podem dir que són indicadors que fixa l'empresa en base a la seva planificació i que dependran, en bona mesura, de la tasca que s'hagi de realitzar. Els indicadors van vinculats directament als objectius, ja siguin generals, ja siguin específics. No es tracta d'evacuar només la tasca realitzada, sinó la manera com s'ha realitzat. Exemple la rapidesa. 

SEGUIMENT I ANÀLISI DE LES INCIDÈNCIES I DEFECTES DE LA PRODUCCIÓ 

Igual que s'avaluen les aptituds dels treballadors a través d'uns indicadors, també s'avaluen els procediments i resultats de les tasques realitzades, de manera que es pugui deixar constància de qualsevol incidència. Aquesta tasca és realitza a partir d'un cheklist on hi constarà tot allò necessari que cal saber sobre qualsevol projecte. Aquest ckecklist servirà per detectar defectes o incidències a.... 

Per al seguiment i anàlisi de les incidències i defectes en la producció, caldrà determinar quins valors hem de tenir en compte. En aquest sentit, cada una de les tasques a realitzar tindrà uns valors determinats, associats a la tasca concreta, que seran els que s'hauran de tenir en compte per calcular la producció i el desviament d'aquesta en cas que n'hi hagi. Aquestes qüestions es determinen i s'inclouen en els formularis corresponents, els quals inclouran la informació de que es pugui filtrar segons interessos i necessitats. 

VALORACIÓ DEL DOMINI I DEL CORRECTE MANEIG DE MAQUINÀRIA I EQUIPS AIXILIARS

Quan establim paràmetres per valorar el domini i el correcte maneig de la maquinària en una empresa ho fem amb l'objectiu principal de gestionar la producció de la manera més eficient possible. És a dir, els treballadors seran coneixedors de la tasca que fan i controlaran i dominaràn aquells aspectes necessaris per a produir, en el temps establert i amb les directius establertes. En cas contrari caldrà establir mesures de correcció que serviran per arribar a l'objectiu establert. 

La valoració és realitza avaluant la tasca diària. Aquesta avaluació es realitza amb les eines de consulta que hem vist anteriorment, especialment les que donen la informació de les tasques realitzades, les incidències i el temps emprat en cada tasca. Es necessària tenir-la al dia, ja que anualment serà convenient consultar-la per fixar objectius i considerar si cal seguir en la mateixa línia o cal fer canvis. 

QUINES POSSIBLES PREGUNTES PODEM INCLOURE EN UN CHEKLIST?

• S'ha seguit els procediements establerts?
• Tall
• Plegat
• Els productes compleixen les especificaions?
• Del mercat
• Del client
• Les caracterisitques del producte son les adequades?
• Dimensions
• Pes
• Color
• Rugositat
• S'han complert els assajos?
• Resisitencia
• Impermeabilitat
• Torsió
• S'han complert els registros?
• Full de ruta
• Fitxa de producció
• Pressupost
• Documentació
• Hi ha agut alguna incidencia?
• Tipus
• Els equips usats es troben en correcte manteniment?
• Estan ben calibrats?
• El producte final es conforme?

AUDITORIA INTERNA

És una activitat independent i objectiu de consulta, concebuda per agregar valor i millorar les operacions d'una organització. Ajuda a una organització a complir els seus objectius aportant un enfoc sistemàtic i disciplinat per tal d'avaluar i millorar l'eficàcia dels processos de gestió de riscos, control i govern. Bona part de l'èxit d'una empresa depèn de la correcta gestió i per fer-ho cal tenir implementat, un Sistema de Gestió de la Qualitat (SGC), ben documentat i comunicat al personal. Aquest sistema de Gestió està a ISO 9001.

FORMACIÓ

NECESSITATS FORMATIVES DEL PERSONAL

El diagnòstic estudi o anàlisi de necessitats formatives fonamental per a detectar carències reals que tenen les persones tant dins de les organitzacions (treballadors, en actiu), com fora (aturats). La qualificació adequada afecta de forma directa a la competitivitat del teixit empresarial que desemboca en una major productivitat. Per detectar aquestes necessitats formatives competencies professionals idònies per desenvolupar la seva tasca. I es necessari també tenien en compte les competències professionals que exigeixen les empreses de cada sector (CONEIXEMENT, ACTITUS I HABILITATS) i determinar el tipus de treballador que s'ajusta a cada tipus de formació. Per detectar les necessitats formatives cal definir un objectiu, recollir la informació necessària (entrevistes personals o qüestionaris), analitzar i interpretar aquesta informació.

Quines eines poden ser útils per detectar les necessitats de formació en una empresa?

• Entrevistes i qüestionaris als treballadors.
• Anàlisi de resultats de producció.
• Revisió periòdica del pla de formació
• Bústia de sugeriments i propostes per als treballadors.

Quina metodologia emprarem per descobrir les necessitats formatives en una empresa?

• Presa de contacte - anàlisi del punt  de partida
• Anàlisi DAFO
• Definició d'un objectiu 
• Anàlisi d'una activitat de mostra
• Disseny eines quantitatives i qualitatives
• Cerca dels elements necessaris per planificació
• Redacció de l'informe on s'inclourà la formació necessària sobre les necessitats formatives.

EL DEPARTAMENT DE RRHH I LA FORMACIÓ

El departament de formació d'una empresa, que normalment forma part de RRHH és l'encarregat de detectar i cobrir les necessitats formatives dels treballadors d'una empresa. Per altra banda, aquest departament es el responsables de garantir que els treballadors adquireixin les competències establertes en els objectius de la formació planificada.

En general aquest departament s'encarrega de:

1. Identificar i classificar totes o cadascuna de les necessitats dels treballadors, per la qual cosa es convenient que conegui a fons la política i els objectius empresarials.

2. Estudiar i seleccionar totes les opcions formatives convenients i ajustades a les necessitats corporatives.

3. Avaluar el desenvolupament i compliment de la formació escollida.

PROPOSTES DE FORMACIÓ I PARÀMETRES A TENIR EN COMPTE

Quan es fan propostes de formació cal tenir en compte diversos aspectes:

a) Motivació dels treballadors. Els treballadors se senten motivats quan veuen que l'empresa valora la seva tasca i una manera de demostrar que es valora aquesta tasca és invertir en la formació i la millora professional. És una bona manera de fidelitzar els empleats.

b) Desenvolupament del talent humà: Desenvolupar i retenir el talent humà a l'empresa és fonamental tat per a l'empresa com per al propi treballador que veu com l'empresa li dóna la possibilitat d'impulsar la seva carrera professional. L'oferta formativa d'una empresa pot ser un avantatge comparativa i conventirl-la en la clau per atraure nou talent a la companyia.

c) Obtenció de resultats. L'oferta formativa o l'adquisició de nous coneixements i habilitats per part dels treballadors ha de repercutir directament a la millora dels resultats empresarials. El departament de formació és el que vetllarà per aquesta millora de resultats.

Quina es la formació generica a les empreses?

• Noves tecnologies
• Gestioó d'equips i liderazgo
• Innovació 
• Gestió del temps
• Idiomes

Per planificar una acció formativa cal que ens plategem els passos següents:

1. Que volem que apareguin les persones que realitzaran el curs

2. Amb quina finalitat

3. Quina serà la dinàmica del curs.

Qualsevol activitat formativa ha de tenir en compte els següents aspectes:

• Títol del curs
• Persones destinatàries
• Objectiu del curs
• Contingut i metodologia
• Modalitat
• Documentació que caldrà preparar: programa, pla docent i material de suport

PREPARAR L'ACTIVITAT FORMATIVA

Títol del curs: encara que no ens sembli significatiu, el títol del curs és molt important, ja que és el primer que veuran les persones destinatàries. Per tant, hem de procurar que sigui breu, clar, descriptiu i definidor.

Persones destinàries: definir amb exactitud a quin col·lectiu de persones adrecem l'acció formativa és molt important en tant en quant en pot dependre l'èxit el farcàs de la mateixa. Aquest criteri s'ha de difondfre adequadament i respectar al màxim.

Objectius del curs: són les competències que l'aprenent haurà d'assolir en finalitzar l'acció formativa. Concretar els objectius d'una activitat formativa ens permet delimitar-ne l'abast i establir una guia. Cal tenir en compte que:

• Els objectius han de ser mesurables i aplicades.
• Hem de ser pràctics i realistes i hem de seleccionar uns objectius proporcionats al número d'hores que durara l'acció formativa.
• Els objectius poden ser conceptuals (continguts teòrics), procedimentals (continguts pràctics) o actitudinals (d'actitud).

Per fixar o redactar els objectius s'utilitza l'anomenada taxonomia de Bloom. És una manera estandaritzada.

• Per recordar: ordenar, definir, organitzar, descriure, duplicar, reproduir, identificar, enumerar, etiquetar.
• Per entendre: classificar, descriure, explicar, identificar, localitzar, revisar, seleccionar, transferir, distingir, citar, exposar.
• Per aplicar: aplicar, demostrar, interpretar, manipular, prepara, usar triar, recollir, calcular, construir, establit, relacionar, resoldre, utilitzar, relatar, contribuir.
• Per analitzar: analitzar, escollir, comparar, categoritzar, diagramar, diferenciar, comprovar, contratar, discriminar, separar, limitar, prioritzar dividir.
• Per avaluar: argumentar, defensar, seleccionar, avaluar, valorar, comparar, contrastar, jutjar, justificar i concloure.
• Per crear: construir, crear, disenyar, desenvolupar, formular, i redactar.

Continguts: És el temari. Pot variar depenen de les hores del curs, els destinataris a qui em dirigeixo... Els continguts han de ser suficients i necessaris per assolir els objectius establerts.

Metodologia: La manera d'impartir el temari. És a dir, que permet organitzar el temari. Pot variar depenen de les hores del curs, els continguts, els destinataris que hem dirigeixo