És un fenomen físic i de percepció visual que es perceben amb el sentit de la vista.
Fisiologia i percepció del color: La fisiologia del color fa referència a la percepció visual que tenim del color, és a dir com funciona la percepció del color i quines característiques té la visió humana del color.
La percepció del color per part de l’ull humà és un mecanisme en el qual intervenen diversos elements: l’ull que converteix la llum en senyals elèctriques, el nervi òptic que condueix aquestes senyals elèctriques cap al cervell i el cervell que processa aquestes senyals elèctriques i crea la imatge que nosaltres veiem amb els colors que percebem.
El cervell és el gran intèrpret de tota la informació que ens arriba a través del nervi òptic, les senyals elèctriques que es corresponen amb sensacions lluminoses que es processen de manera paral·lela i que separen: el contrast de llums, de formes i colors.
Tota aquesta informació es compara amb l’entorn i amb les dades que ja tenim emmagatzemades a la memòria per formar una imatge adaptada a les nostres necessitats. Una d’aquestes necessitats és la constància de color (que varia el mínim possible encara que variï la llum). Per això el cervell arrodoneix la tasca que inicia l’ull humà
Diferencies en la visió del color:
Certa ceguera pels colors: Anomenat daltonisme. Impossible veure el color que percebem la majoria de les persones.
Colors metamèrics: És un fenomen psicofísic que fa que dos colors iguals depenent de les condicions es vegin diferent entre elles.
Fatiga del color: És un efecte que fa que veiem color on no n'hi ha. Això passa quan veiem una gran quantitat de llum d'un color, els cons és cansen i deixen de respondre temporalment.
Memòria del color: La part de la memòria visual amb la capacitat de recordar les sensacions de color per a reconèixer-les quan tornem i percebe-les.
Teoria del color:
Teoria Additiva:
Quan ens referim a la síntesi additiva, parlem de la formació dels colors a través de la suma de diferents llums en les seves diferents longituds d'ona. La síntesi additiva fa referència a l'addició de color, considerant el blanc com la suma de tota llum en màxima proporció de l'espectre visible. La síntesi additiva és la que s'usa per a la separació del color i gràcies a ella podem ser capaços de veure i reproduir els colors de les diferents pantalles.
Quan ens referim a la síntesi additiva, parlem de la formació dels colors a través de la suma de diferents llums en les seves diferents longituds d'ona. La síntesi additiva fa referència a l'addició de color, considerant el blanc com la suma de tota llum en màxima proporció de l'espectre visible. La síntesi additiva és la que s'usa per a la separació del color i gràcies a ella podem ser capaços de veure i reproduir els colors de les diferents pantalles.
Hi ha cinc premisses fonamentals:
Els colors primaris additius són: Rojo, Verd i Blau (RGB)
La suma de dos colors primaris a parts iguals origina un color secundari:
Rojo + Verd = Groc
Verd + Blau = Cian
Rojo + Azul = Magenta
El blanc teòric es forma per la unió dels tres colors a parts iguals amb la màxima saturació possible (255), perquè amb l'addició (suma) de totes les llums en parts iguals s'obté la llum blanca (la llum blanca conté a tots els colors additius)
Vermell + Verd + Blau = Blanc Teòric
L'absència de colors primaris de síntesi additiva origina el negre. El negre és l'absència de llum, sense llum l'ull no percep color.
El color complementari o invers de cada primari additiu es pot definir com el color que li falta a aquest primari per a ser blanc:
Vermell: el seu complementari és el Cian.
Verd: el seu complementari és el Magenta.
Blau: el seu complementari és el Groc.
Teoria Substractiva:
Quan parlem de síntesi sustractiva, ens estem referint a l'obtenció de colors per mescles de pigments. De fet, es diu sustractiva perquè en anar afegint colors pigmento, sostreu el color.
Els colors primaris de la síntesi sustractiva seran els colors complementaris de la síntesi additiva.
Els colors sustractivos primaris (cian, magenta i groc) són els que es creen mitjançant l'absorció de certes longituds d'ones. Quan la llum blanca toca un material o una superfície, els pigments de colors d'aquesta superfície absorbeixen totes les ones de la llum excepte les dels seus colors, que són reflectits i percebuts per l'òrgan de la visió.
Per exemple, un paper vermell absorbiria totes les longituds d'ones excepte les del color vermell, que seria enviada de nou a l'atmosfera i percebuda per l'ull humà). La síntesi sustractiva, a l'ésser de colors reflectits, necessita llum blanca per a la seva creació. Si seguim amb l'exemple, el paper vermell és vermell perquè incideix la llum sobre ell, però si apaguem la llum, desapareix el color i veiem negre (absència de color). El blanc és el resultat de la reflexió de tota la llum. El paper blanc és blanc perquè reflecteix tota la llum.
Sobre la base d'això, hi ha de nou cinc premisses bàsiques:
Els colors primaris sustractivos són: Cyan, Magenta i Groc (CMY)
La suma de dos primaris a parts iguals origina un color secundari:
Magenta + Cian = Blau
Groc + Cian = Verd
Magenta + Groc = Vermell
La suma dels tres primaris sustractivos origina el negre. El negre (suma dels tres colors) és l'absència de color.
Cyan + Magenta + Groc = Negre
L'absència dels tres primaris sustractivos origina el blanc. El blanc (llum) conté tots els colors additius, no sustractivos.
El color complementari o invers de cada primari pot definir-se com l'oposat a aquest color, com el color que li falta per a ser negre.
Cian: el seu complementari és el Vermell.
Magenta: el seu complementari és el Verd.
Groc: el seu complementari és el Blau.
Classificació del color:
RGB: Manera de color basat en l'addicció de colors lumínics primaris (Rojo, Verd i Blau) al contrari que el model CMYK, que veurem a continuació, no s'usa tinta per a obtenir la resta de colors, sinó espectres de llum. Es sol usar-se per a imatges i treballs que no seran impresos, és a dir, en sortides digitals.
Les imatges RGB contenen 24 bits per píxel i usen 3 canals d'informació (un per cada color)
La manera RGB és la manera en el qual es treballa per a les pantalles i el propi de la llum sobre la base de la síntesi additiva.
Les imatges RGB contenen 24 bits per píxel i usen 3 canals d'informació (un per cada color)
La manera RGB és la manera en el qual es treballa per a les pantalles i el propi de la llum sobre la base de la síntesi additiva.
CMYK: Manera de color basat en la sostracció del blanc usant per a això colors matèrics primaris (Cian, Magenta i Groc).
En aquesta manera el que es fa és combinar els colors sustractivos primaris per a donar lloc a la resta de colors. Sol usar-se per a imatges i treballs que seran impresos. La manera de color CMYKutilitza colors primaris: cian, magenta, groc i negre (aquest últim per a aportar el cos, força, accentuar trets o donar profunditat a la impressió)
Les imatges en CMYK contenen 32 bits per píxel utilitzant 4 canals d'informació (un per cada color)
En aquesta manera el que es fa és combinar els colors sustractivos primaris per a donar lloc a la resta de colors. Sol usar-se per a imatges i treballs que seran impresos. La manera de color CMYKutilitza colors primaris: cian, magenta, groc i negre (aquest últim per a aportar el cos, força, accentuar trets o donar profunditat a la impressió)
Les imatges en CMYK contenen 32 bits per píxel utilitzant 4 canals d'informació (un per cada color)
El sistema Hexadecimal:
La manera de color hexadecimal és molt útil quan orientarem els nostres treballs a web, ja que es treballa en llenguatge html (que ens deixa assignar 256 colors) i es crea per a poder correlacionar els colors RGB a codi web. La manera hexadecimal el reconeixereu en Photoshop perquè és el que ve marcat amb una # en els selectors de color.
Com funciona la manera de color hexadecimal?
El sistema Hexadecimal representa els colors additius (els de RGB) a través de sis números hexadecimals (aquells que prenen valors del 0 al 9 i de la A a la F) dividits en 3 paris El primer parell correspondrà al vermell, el segon al verd, i el tercer al blau (#RRGGBB). Cal tenir en compte que els valors són alfanumèrics sent el 0 el valor amb més absència de llum, i el F el que té més llum. De tal forma observem que:
La manera de color hexadecimal és molt útil quan orientarem els nostres treballs a web, ja que es treballa en llenguatge html (que ens deixa assignar 256 colors) i es crea per a poder correlacionar els colors RGB a codi web. La manera hexadecimal el reconeixereu en Photoshop perquè és el que ve marcat amb una # en els selectors de color.
Com funciona la manera de color hexadecimal?
El sistema Hexadecimal representa els colors additius (els de RGB) a través de sis números hexadecimals (aquells que prenen valors del 0 al 9 i de la A a la F) dividits en 3 paris El primer parell correspondrà al vermell, el segon al verd, i el tercer al blau (#RRGGBB). Cal tenir en compte que els valors són alfanumèrics sent el 0 el valor amb més absència de llum, i el F el que té més llum. De tal forma observem que:
Model del color HSL: també anomenat HSI, s'anomena al matís, la tonalitat, la saturació i la lluminositat.
Matis o tonalitat HUE: El to és la característica qualitativa del color i ve determinat pel color dominant.
Tenint en compte que només hi ha vuit colors: vermell, verd, blau, cian, magenta, groc, blanc i negre. El to seran les sensacions cromàtiques que molts confonem amb colors, per exemple el camaleó de la nostra imatge no és verda, és un to amb predominança verda, però que també porta tons grocs.
Per tant, qualsevol color que no estigui comprès en aquests vuit colors, no serà un color, sinó una nova sensació cromàtica: un to. Els tons s'aconsegueixen amb la modulació del color, variant la seva saturació o lluminositat. La tonalitat és conseqüència de la longitud d'ona dominant d'aquest to.
Tenint en compte que només hi ha vuit colors: vermell, verd, blau, cian, magenta, groc, blanc i negre. El to seran les sensacions cromàtiques que molts confonem amb colors, per exemple el camaleó de la nostra imatge no és verda, és un to amb predominança verda, però que també porta tons grocs.
Per tant, qualsevol color que no estigui comprès en aquests vuit colors, no serà un color, sinó una nova sensació cromàtica: un to. Els tons s'aconsegueixen amb la modulació del color, variant la seva saturació o lluminositat. La tonalitat és conseqüència de la longitud d'ona dominant d'aquest to.
Saturació: La saturació és la característica quantitativa i ve determinada per la major o menor presència de color i el seu allunyament del gris.
La saturació descriu la intensitat del color i el seu allunyament del gris. Pot variar de molt intensa a molt feble.
Un exemple en el canvi de saturació el tenim en l'addició de pigment a un vehicle de tinta blanc. Com més pigment s'afegeix, el color augmenta en saturació. La tonalitat no canvia però la intensitat augmenta. Està relacionada amb la puresa del color (a major saturació, major és la puresa del color). Com menor saturació tinguem, més ens acostarem a la manera de color en escala de grises.
La saturació descriu la intensitat del color i el seu allunyament del gris. Pot variar de molt intensa a molt feble.
Un exemple en el canvi de saturació el tenim en l'addició de pigment a un vehicle de tinta blanc. Com més pigment s'afegeix, el color augmenta en saturació. La tonalitat no canvia però la intensitat augmenta. Està relacionada amb la puresa del color (a major saturació, major és la puresa del color). Com menor saturació tinguem, més ens acostarem a la manera de color en escala de grises.
Lluminositat: La lluminositat descriu la claredat o foscor d'un color, el volta que està del blanc o del negre.
La lluminositat és la característica de reflexió i ve determinada per la major o menor presència de blanc. Així, com més negre conté un to menys lluminós és.
La lluminositat descriu la claredat o foscor del color i és independentment de la saturació o tonalitat que tingui. Per exemple, un vermell molt saturat pot ser molt fosc (com el vi negre) o molt brillant (un gerani).
En resum, i gràcies a aquestes tres característiques, podem determinar que quan percebem un color, estem percebent:
O bé un dels 8 colors purs… o bé, un to que dependrà del:
To dominant (el color que predomina)
De la saturació (proximitat o llunyania del gris)
De la lluminositat (proximitat o llunyania del blanc i/o del negre)
VALORACIÓ DEL COLOR
RGB: Els valors RGB es mouen entre 0 i el 255, la seva màxima aportació.
CMYK: En el cas del CMYK els valors estan entre el 0 i el 100. Aquest valor fa referència al tant per cent de zona que ocupa el punt de trama en la impressió. Un 0% significaria res d'ocupació i un 100% total d'aportació.
COLOR I MODULACIÓ DEL COLOR
La paraula color fa referencia a una expressió cromàtica pura, sense mescles amb un altre color, amb total intensitat i sense presència de blanc o negre.
La modulació del color fa referencia a les possibles variacions del color respecte a la mescla amb altres (tons), a la seva intensitat (saturació) o al nivell de claredat (lluminosi3tat).
VALORS DEL COLOR
L'espeicifiació d'una tonalitat requereix tres dades: tó, saturació i lluminositat. Aquest tres valors són independeants entre sí i per aquest motiu, per representar totes les possibles tonalitats necessitem un espai tridimensional. El sistema HSB, basat en el RGB, es presenta com un invertit. En la superficie superior (bidimensional) trobem els is colors primaris amb les seves modulacion de to i les variacions de saturació. El centre és blanc. En volum se'ns mostra el con (tridimensional) en el qual si ens movem des de la superficie superior (blanc) al vèrtex inferior (negre) ens trobem amb totes les variacions de lluminositat.
Els valors de to van del 0 al 359, en sentit antihorari, situant-se el valor 0 en la posició de les tres del rellotge. Els valors de saturació es troben entre el 0 i el 100, anant de forma radial del perímetre (100% saturat) al centre (0% saturat).
GUIA DE TONS
Es troba inclusa en les biblioteques de color de les aplicacions utilitzades en els àmbits del disseny I la preimpressió. Per la seva visió en suport físic existeixen les guíes impreses. D’entre les guíes de tons, trobem que les més popularitzades son les Pantone.
Entre aquestes hem de diferenciar les de tons directes, també anomenats tintes planes o tons sòlids i les de tons tramats.
Per a cada tinta directe es necessari una planxa nova.
· En els tons tramats cal diferenciar l’edició feta per Europa (tintes Eurostandard) de l’edició feta per Amèrica (SWOP)
En la majoria dels casos es defineixen els tons de les diferents guíes en dos acabas: brillant (coated) i mat (uncoated).
REPRODUCCIÓ DEL COLOR
Bits per pixel: Número de bits que requereix cada un dels pixels de la imatge per emmagatxzemar la informació que li correspon. Profunditat de to. Normalment 8, poques vegades és de 16 ja que està desaconsellat degut a l'augment de la memoria que suposa; la mayoria dels equips no el poden reproduïr.
CLASSIFICACIÓ DELS ORIGINALS
Respecte al seu color, la imatge pot ser en blanc o negre o a color. El traç serà de línia o de to.
El to pot ser continu, no te punt de trama, és a dir, els diferents tons estan formats per zones d'imatge continua amb diferent ennegriment.
El to també pot ser discontinu, la qual cosa significa que els tons es generen mitjançant la trama. Pel que fa el to discontinu, també trobem que les imatges poden ser en blanc i negre o en color.
Original en línia, destaquem els grafisme d'un sol traç. També poden ser en blanc i negre o color.
EL PIXEL I LA RESOLUCIÓ
La resolució fa referència al número de pixels que hi ha per unitat linial, i es mesura en pixels per polzada (ppp o ppi). Com més alta és la resolució, els pixels són més petits, per la qual cosa la imatge té una qualitat més elevada i ofereix més detall. A menor resolució, més gran són els pixels i per tant menor és la qualitat de la imatge, arribant a l'extrem que els pixels es puguin visualitzar com a tals (imatge pixelada). Normalment les imatges que s'han de visualitzar en un monitor tenen 72 ppi. En les imatges que han d'anar impreses convé posar-se en contacte amb l'impressor ja que la resolució que s'ahaurà de fer servir està en funció dels aspectes com el sistema d'impressió i del suport usat. Habitualment una resolució de 300 ppi seria suficient per poder oferir una bona qualitat d'imatge. És obvi comentar que quan una imatge amb una resolució i viceversa, al reduir-se la mida de la imatge augmenta la seva resolució.
INTERPOLACIÓ
Quan una imatge no té la suficient resolució utilitzem com a recurs la inversió de pixels. Aquesta solució l'anomenem interpolació i, pot ser de diverses maneres: de veïnatge, bilinial o bicúbica.
De veïnatge: els pixels es clonen del píxel veí, de manera que el número de pixels augmenta la gama tonal.
Bilinial: els nous pixels agafen com a referència els pixels veïns en línia, generant-se unes característiques cromàtiques entre ells.
Bicúbica: amb aquesta s'aconsegueixen els millors resultats i augmenta la gama tonal, ja que cada nou pixel agafa com a referencia tots els pixels veïns que l'envolten, tant els laterals com el superior i l'inferior.
necessita cada pixel, pot aportar la informació que li corresponen en
funció del tipus d'imatge. En imatges de línia en b/n cada píxel podrà ser blanc, negre o gris (d'entre 255 grisos possibles), a causa de la combinació binària resultant de la utilització de 8 bits (1 byte). En les imatges a color cada canal de color haurà de poder expressar-se del blanc al color, passant pels 255 tons intermedis, per tant requerirà 1 byte (8 bits) per canal. Si el model de color utilitzat és RGB el total de bits necessari per pixel serà de 34 (8x3). En cas d'imatges amb CMYK serà de 32 (8x4).
COLOR INDEXAT
Vol dir seleccionar, d'entre tots els tons d'una imatge en RGB, els 256 més representatius. Al ser només 256 els tons que s'han d'aconseguir, amb 8 bits per píxel n´hi haurà prou. Cada un dels pixels de la imatge conservarà la tonalitat (si és una de les 256 escollides) o, en el cas de no ser-ho, s'ajustarà cromaticament a la més semblant d'elles. Això suposa que cromàticament la imatge perdrà qualitat però per l'altra banda dissimularà una tercera part la memòria utilitzada. Per aquest motiu, l'ús del color indexat, s'aconsella per aquelles imatges a color que s'hen d'incorporar a pàgines web i en les quals la gama cromàtica no és quelcom preferent, però en canvi és necessari minimitzar el pes i el volum.
CANALS DEL COLOR
La imatge reproduïda en el monitor RGB o impresa CMYK és compon de canals de color. Cada canal conté la informació corresponent al seu color. La separació dels canals s'aconsegueix en l'equip de captació. "Reacció de la llum quan incideix sobre una superfície colorejada". En el cas de superfícies opaques colorejads, aquestes absorbeixen de la llum blanca (RGB) els colors que no tenen, reflectint els que posseeix i absorbint aquells que no conté.
PROCÉS DE GENERACIÓ DELS CANALS DE COLOR
LA IMATGE IMPRESA TRAMADA:
Per poder generar la sensació d'imatge tonal en l'impressió és recorre a la trama. Consisteix en fragmentar la imatge en punts, que donara a l'observador la sensació de modulació tonal. Hi han dos tipus de trama, la convencional i estocastica.
GUANY DE PUNT:
Ampliació de la mida del punt de trama en la impressió. Aquest efecte suposa un augment lo que suposa enfosquimen i desviació cromàtica. Prevenint aquest efecte fem la compensació del guany de punt.
Compensació del guany de punt. L'ajustament es realitza en les aplicacions de tractament d'imatge. Cada sistema te el seu guany de punt.
Games euroescales, swop i top. Es diferencia de les cromatiques amb les tintes primàries.
AJUSTOS DE COLOR EN LA IMATGE
EQUILIBRI DEL COLOR:
Hem d'ajustar la imatge al dispositiu corresponent per minimitzar l'equilibri de color.
Per comprovar si en una imatge existeix equilibri, hem d'analitzar les aportacions de color en aquelles xones susceptibles de ser grises. En imatges RGB es mostrarà equilibri sempre que els tres valors coincideixin. Amb les imatges CMYK, perquè hi hagi equilibri les tintes CMYK no han d'aportar la mateixa quantitat, ha d'haver-hi major quantitat de Cian que de groc.
PRODUCCIÓ DE COLOR.
Les zones fosques d'una imatge es generen amb gran quantitat de tinta de color, l'acumulació és superior a la que el suport pot admetre, generant problemes d'impressió. Per eliminar aquest problemes s'apliquen tècniques de reducció del color. Les tècniques de reducció de color constitueix en substituir les quantitats de tinta de color. D'obtenen resultats cromàtics més nets i contrastats. UCR que afecta només a les zones molt fosques de imatge. És aconsellable per aquelles imatgs més fosques. GCR que efectua la reducció de color a qualsevol que tingui CMYK, substituint la quantitat eliminada amb la tinta negra.
En imatges clares utilitzarem un grau baix de GCR. Quan s'aplica un grau elevat de GCR, pot aplicar-se l'opció UCA (Under Color Addition) que disminueix la reducció de color deixant el negre reduït intacte. L'opció UCA pot aplicar-se en diferents percentatges però s'aconsella no excedir del 40% per no percebre textura en les zones fosques.
CONTROL DEL COLOR (METAMERISME)
Metamerisme és l'efecte que ens genera diferencies en l'apreciació del color en funció de:
L'observador, la visió del color depèn dels cons de l'ull. No totes les persones tenim el mateixa distribució ni el mateix nombre de cons receptors del color, per tan diferents observadors veuran el color però pot ser que sigui exactament igual.
L'il·luminant, un mateix observador apreciarà un color de manera molt diferent depenent de les característiques de la llum que l'il·lumina. Es pot comprovar fàcilment en observar una imatge il·luminant-la amb diferents bombetes de diferents intensitats, o amb diferents tipus de blanc (llum freda o càlida), o simplement llum del sol o artificial.
La llum parasita és aquella que, reflectida en una superfície acolorida es barreja amb l'il·luminant i varia les característiques cromàtiques d'aquesta. Es genera llum parasita a l'incidir de forma indirecta, la llum reflectida d'un element, colorejar, proper a la imatge a observar.
El suport, la variant del grau de blanc i la brillantor superficial farà que la llum reflectida del suport sigui diferent per tant també ho sigui l'observació del color. El grau de brillantor fa que la llum es reflecteixi amb major o menor intensitat, provocant diferencia respecte a la lluminosistat del color de la imatge. Obviament, si el suport és colorejat l'expressió cromàtica real de la imatge serà totalment desvirtuada.
TEMPERATURA DEL COLOR
Fa referencia a la caracteristica cromatica de la llum blanca. La ignici´p genera llum i aquesta està en funció de la temperatura a la qual arriba. La llum que genera una bombeta incandescent té una corresponddencia que determina la Temperatura del color, es mesura en K (-237º).
Relació entre la temperatura de color i caracteristica de l'il·luminitat, els fisics van idear al cos negre.
El cos negre: aquest cos ideal materialitza com una esfera de metall, té la caracteristica d'absorbir totes les radiacions que li arribin, raò per la qual, al no reflectir cap tipus de radiació es mostra com a negre.
Si en un ambient sense llum, escalfem el cos negre, cambiara de color en funció de la Temperatura que ssoleixi, aquest és comenára a posar incandescent i per tant a emetre la llum. El tipus de llum que emet està en funció de la Temperatura en Kelvins, establint-se la relació.
Quan diem que una sala té una il·luinitat amb una Temperatura de color de 3000K no ens referim a que està a una Temperatura 2726Cº, sinó que la llum que emet correspon cromàticament a la que emitira el cos en cas d'escalfar-se a 3000K.
EL CONTROL DEL COLOR
Densitometria: permet controlar la impressió amb independencia de la percepcio de l'impressor o la il·luminacio, de manera que s'evita la subectivitat en el control de color. S'encaarrega de mesurar l'ennegriment d'un punt i les mesures a través del densitòmetre.
Els densimometres, com que mesuren la densitat d'un punt, són els instruments més ùtils en el control de qualitat.
N'hi ha de dos tipus: reflexió, que s'utilitza per a originals opacs i de transmissió que s'utilitza per originals transparents.
Diagrama de Gaft: és un factor més de control de qualitat del color imprès. Es basa en obtenir dades de densitat d'un color per introdiur-lo en uns diagrames i detecar possibles desviacions. Abans, però, de vaure una representació gràfica d'un diagrama de Gaft hem de tenir en compte que les tintes idelas són aquelles en les quals cada color absorbeix un terç de l'espectre i reflectiex els altres dos teros, però en la realitat les tintes ideals no existeixen.
Cal dir que a Europa, el diagrama de Gaft, no s'utilitza massa.
Colometria: és la ciencia encarregada de mesurar els colors, determianant-los a traves de valors. Les mesures es prenen amb un colorimetre. Al llarge del temps hi ha hagut diversos intents per oredenar els colors, però l'estàndard reconegut a nivell mundial é el que va establir la Comisió Internacional de la Il·luminació (CIE) l'any 1931.
Hickethier (1952) i Munsell (1905) també van ordenar els colors partint de diferents variables. Hickethier va superposar deu cartes cromàtiques per formar un cub aconseguint especificar 1000 colors mitjatçant gradacions del valor tonals del cian, magenta i groc. Però els resultats no van ser bons ja que l'original variava respecte l'imprès.
Munsell va definir els colors partint de les variables de tonalitat saturació i lluminositat.
com hem dit, el CIE és l'autoritat internacional en qüestió de llum, il·luminació i color, és qui proposa alguns models de color per descriure aquestes variables.
Model CIEXYZ (1931) - descriu tots els colors variables per un observador estàndard en una figura tridimensiional, on les triestimuls x, y i z representen els colors primaris vermell, verd i blau respectivment. Aquest són els tres colors primaris que l'ull humà es capaç de captar a través deñs cons receptors.
Model CIExyz - transforma en dues dimensions la cromacitat dels triestimuls i els presenta sota una lluminositaat fixa sota la qual es pot veur un rang de color més gran.
Model CIELab - l'any 1975 s transforma el model CIEXYZ en el model CIELab, en el qual les distancies entre els colors s'apropen més al que nosañtres percebem. Els colors que tenen la mateixa llukinositat es troben en el mateix pla circular.
En aquest pla circular es creuen els eixos a, on el valor positiu s'apropa al vermell i el valor negatiu s'apropa al verd, i els eixos b que amb valor positiu s'apropa al groc i amb vaor negatiu s'apropa al blau.
El colorimetre:
Mesura a partir dels valors triestimuls apreciant el color com si fos l'ull humà. Disposem d'estàndars definits per CIE respecte la font de llum.
Mesura a partir dels valors triestimuls apreciant el color com si fos l'ull humà. Disposem d'estàndars definits per CIE respecte la font de llum.
Els components bàsics d'un colorimetre són: el sistema d'il·lumicació, el sistema de captació i el sistema de processat.
Sistema d'il·luminació: emet llum sobre la mostra.
Sistema de captació: un cop la llum incideix sobre la mostra els filtres capten les senyals cromatiques.
Sistema de processat: Les senyals es transformen en components elèctrics, obtenint un valor de la mostra.
M5_UF2
Delta E AE
M5_UF2
Creació i linealització de perfils de color
Comissió internacional de la il·luminació
- La Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) ha desenvolupat diversos sistemes tradicionals per especificar els valors de totes les expressions cromàtiques que capta l'ull humà
- Els sistemes més populars definits per la CIE són CIE Yxy i CIELab
- Els sistemes CIE són utilitzats per colorímetres per mesurar el color. L'original o pioner és el CIE Xyz que ve descrits pels valors triestímul corresponents al vermell, verd i blau. Aquest model evoluciona cap a d'altres
CIE Yxy
- L'eix horitzontal "x" indica la quantitat de vermell i l'eix vertical "y" indica la quantitat de verd. L'eix "Y" indica la lluminositat, i no només es pot mostrar en una dimensió tridimensional
- En el pla Y-0, que és el de la màxima lluminositat es troben els colors primaris en el perímetre, que de forma radial van perdent saturació fins a trobar-se amb el blanc
CIELab
- L'eix horitzontal "a" oscil·la entre el verd (a-) i vermell (a+) i el vertical "b" oscil·la entre el blau (b-) i groc (b+)
- La representació tridimensional de lluminositat s'indica en l'eix "L". En el pla central L50 se situen els color primaris que en direcció al centre mostren la seva pèrdua de saturació
Delta E AE
- Associat al sistema CIELab i utilitzat per definir el grau de diferència entre dos tons, tenim el valor Delta E AE
- Aquest valor indica la distància que separa, dins de l'espai cromàtic, a dos tons
- Si aquesta distància fos nul·la, òbviament estariem parlant del mateix to, però com més gran sigui aquesta distància més gran serà la diferència
- S'estableix que l'ull humà no perceb diferències per sota d'un valor AE2
- Per calcular el valor AE, tenint en compte les diferències que poden venir per les variacions de qualsevol dels tres paràmetres (L, a, b) aquests estan presents en l'equació de càlcul
- Si en un ambient sense llum, escalfem el cos negre, en funció de la temperatura que assoleixi, aquest es començarà a posar incandescent i per tant a emetre llum. El tipus de llum que emet està en funció de la temperatura en Kelvin, establint-se la relació
Quan diem que una sala té un il·luminant amb una temperatura de color de 3000 K, no ens referim a que està a 2726 ºC, sinó que la llum que emet correspon cromàticament a la que emetria el cos negre en cas d'escalfar-se a 3000 K
Creació i linearització de perfils de color
- Comissió internacional de la il·luminació
- La comissió Internacional de la il·luminació (CIE) ha desenvolupat diversos sistemes tradicionals per especificar els valors de totes les expressions cromàtiques que capta l’ull humà
Els sistemes més populars definits per la CIE són CIE Yxy i CIELab
- Els sistemes CIE són utilitzats pels colorímetre per mesurar el color. L’original o pioner és el CIE xyz que ve descrit pels valors triestímul corresponents al vermell, verd i blau. Aquest model evoluciona cap a d’altres
- En CIExy l’eix horitzontal x indica la quantitat de vermell i l’eix vertical y indica la quantitat de verd. L’eix Y indica la lluminositat, i només es pot mostrar en una dimensió tridimensional
- En el pla Y0, que és el de màxima lluminositat es troben els colors primaris en el perímetre, que de forma radial van perdent saturació fins a trobar-se amb el blanc
- En el CIELab l’eix horitzontal a oscil·la entre verd (a- ) i vermell (a+ ) i el vertical b oscil·la entre blau (b- ) i groc (b+ )
La representació tridimensional de lluminositat s’indica en l’eix L. En el pla central L50 se situen els colors primaris que en direcció al centre mostren la seva pèrdua de saturació
- Associat al sistema CIELab i utilitzat per definir el grau de diferència entre dos tons, tenim el valor Delta E AE.
- Aquesta valor indica la distancia que separa, dins de l’espai cromàtic, a dos tons
- Si aquesta distancia fos nul·la, òbviament estaríem parlant del mateix to, però com més gran sigui aquesta distancia més gran serà la diferencia
- S’estableix que l’ull humà no percep diferencies per sota d’un valor AE2
- Per calcular el valor AE, tenint en compte les diferencies que poden venir per les variacions de qualsevol dels tres paràmetres (L, a, b), aquesta estan presents en l’equació de càlcul
Il·luminants estandarditzats
La CIE estandaritza uns il·luminants relacionant-los amb unes temperatures de color determinades, que a la vegada simulen tipus de llum habituals. Els més usats són els següents:
- Un dels factors importants que cal tenir en compte dins dels paràmetre establerts per la CIE, respecte els il·luminant, és l’angle d’observador que s’estandarditza entre 2º i 10º
- L’observador estàndard de 2º no és el més adequat per les apreciacions de color amb angles amplis que es donen en situacions quotidians; per aquesta raó la CIE va definir un segon angle de 10º
Espais de color
- No tots els colors visibles són possibles de reproduir
- Els espais de color delimiten, prenent el model CIELab com a referencia, els que sí que ho seran
- Els deferents espais de color engloben la mateixa quantitat de possibles tons (16,7 milions quan treballem amb. 8 bits per píxels), però es diferencien en com són cromàticament aquests tons i com estan distribuïts
Espais de color més habituals
sRG
- Denominat també estandard RGB, està dissenyat per coindir amb l’utilitzat pels monitors CRT
- Abarca només el 35% dels tons del sistema CYE Yxy, donant-se el cas que alguns tons possibles en CMYK no es poden representar en sRGB
Adobe RGB
- Dissenyat per reproduir de la millor manera possible l’espai de color CMYK, usat en impressió
- Reuneix prop del 45% dels tons especificats en el model CIE Yxy, millorant la gama de l’espai de color sRGB principalment en els tons verd-cian
eciRGB
- S’ha desenvolupat amb la idea de que poguem imprimir màxim tons possible i el mínims possible de tons imprimibles
- En el seu propòsit i en el seu volum tridimensional és bastant similar a l’espai de color adobe RGB
NCS
- Basat en la mescla de 4 colors compostos: groc- blau i verd-vermell, als quals s’afegeixen el blanc i el negre
- Representa tridimensionalment amb dos cons units per la base, vist des de dalt es mostra com un cercle i lateralment amb triangles
- Un tall horitzontal pel centre mostraria el cercle on estan situats els quatre colors elementals
NCS (Natural Color System)
- Aquest espai de color és construeix sobre un llenguatge visual de colors que es basa en la forma en com els humans els percebem
- Superior el groc i cada 90º, en la direcció de les agulles del rellotge trobem el vermell, el blau i el verd. Cada quadrat entre dos colors està subdivit en 100 intervals
- Un tall horitzontal deixaria a la vista un triangle girat de 90º, la base del qual es mostra amb una escala de grisos, de blanc a negre i en el vèrtex oposat a aquesta la màxima cromacitat
- Els triangles mostren variacions de to, en escales subdivides en 100 intervals
Model, espai i perfil
Model (o mapa)
- És el pla que descriu tots els colors
Espai
- És un conjunt de colors determinat, que és capaç de ser representat per un dispositiu
Perfil
- És un arxiu informàtic que descriu un espai de color específic
Sistema de gestió del color
- (CMS, color Management System) compara l’espai de color en el qual s’ha creat un color amb l’espai de color en el qual s’imprimirà, i realitza el canvis necessaris per representar el color de la manera més uniforme possible en dispositius diferents
Valor gamma i punt blanc en el monitor
- Les imatges depèn de l’ajust d’aquests paràmetre: valor gamma i punt blanc.
Valor gamma
- Fa referència a les gràfiques que relacionen els valors d’entrada amb els valor de sortida de cada píxel
- Els valors d’entrada corresponents amb els de sortida generen una gràfica que te una inclinació de 45º
- El valor gamma es la tangent matemàtic de l’angle d’inclinació
- Aquest valor varia de Windows (que és 2,2) a MacOS (que és 1,8)
Punt blanc
- Ajustar el blanc de monitor simulant l‘il·luminant amb que es visualitzarà la imatge impresa
- Punt blanc fa referència al tipus de blanc del monitor en funció de la temperatura del color
- Els sistemes incorporen diverses temperatures de color, incloent les corresponents a aquells il·luminants que estan normalitzats
Perfil de color
El concepte de Gamut
- El principal objectiu de la gestió del color és que les diferències en la visió d’aquests siguin les mínimes. Que la gestió de color en el procés de reproducció es vegi el menys alterada possible
- El concepte de gamut fa referència al conjunt de tons reproduïbles en un dispositius o amb un determinat mètode de color
- La delimitació dels perfils es realitza es un espai de conexió de perfils o PCS (Profile Connection Space), normalment CIE Yxy lo CIELab
- L’estandardització l’estableix l’ICC (Internacional Colour Contsortium), que diferenciarà entre perfils independents i perfils dependents
- Independents són aquells que no procedeixen d’un equip i poden ser llegits o interpretats per qualsevol dispotius
- Dependents són aquells que si que depenen d’un equip (entrada, visualització i sortida)
Calibració i linearització
- Perquè un dispositiu garanteixi les característiques del seu perfil cromàtic caldrà calibrar-lo
- La calibració consisteix en ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d'aquests i utilitzant els elements de control de què disposi: valor gamma i punto blanc en monitors o balanç de color en equips de captació
- El procés de linearització consisteix en obtenir el perfil cromàtic del dispositiu
- Per això s'escaneja o capta un dels models de referència definits per l'American National Standard Institute (ANSI), normalment anomenat IT8 que conté diversos centenars de tons per avaluar els dominants I l'equilibri de color
- La imatge captada de l'IT8 es visualitza en el monitor i en els sistemes de sortida que s'utilitzaran
- A través d'un colorímetre es mesuren els diversos tons, i s'entren les dades al sistema de gestió del color que efectuarà el procés d'ajust entre perfils
Ajust entre perfils
- El sistema de gestió de color realitza l'ajust dels perfils dependents obtinguts de cada equip a través de l'espai de connexió de perfil (CIE Yxy i CIELab) per ajustar-los al menor de tots ells
- L'ajust suposa que alguns tons reproduïbles en un perfil dependent puguin ser-ho en un altre, per la qual cosa han de transformar-se
- Existeixen 4 mètodes per a realitzar l'ajust:
Perceptual: Manté las reacions cromàtiques relatives de tons entre sí, adaptant el perfil de destí tot el perfil d'origen
Saturació: Fa que la saturació dels tons es mantingui en la transformació d'un perfil a un altre perfil
Colorimètric relatiu: Canvia només els tons que sobresurten de la gamma del dispositiu de destí, la resta de tons s'altera
Colorimètric absolut: És el mes dràstic, si el to encaixa en el perfil de destí, es queda igual. Si no encaixa, es canvia per un to similar
Sistemes de gestió del color
Sistemes de gestió del color
- Avui en dia, no hi ha cap sistema que sigui capaç de reproduir tota la gama de colors que l'ull humà pot percebre. Cada dispositiu treballa amb un espai de color concret que pot produir un interval específic o una gama de colors
- Un model de color determina la relació entre els valors i l'espai de color i defineix el significat absolut d'aquests valors que equiparà als colors en concret. Hi ha models de color que tenen un espai de color fixe, mentre que d'altres tenen un espai de color diferent depenent del dispositiu amb què treballem
- A causa d'aquesta variabilitat en els espais de colors, aquests poden canviar d'aspecte quan es transfereixen documents d'un dispositiu a un altre. Les variacions de color poden ser el resultat de les diferències en els orígens de les imatges (la manera com els softwares defineixen els colors, els suports d'impressió, l'antiguitat dels monitors)
- Una de les dificultats que apareix en la reproducció d'impresos es mantenir la fidelitat del color al llarg del procés, ja que els diferents dispositius tendeixen a fer ús de diferents espais de color i cadascun reprodueix el color de manera diferent. La solució a aquest problema és la gestió del color (CMS, Color Management System)
- Un sistema de gestió de color consisteix en aconseguir reproduir els impresos en diferents dispositius mantenint la fidelitat del color. Per això s'utilitzen uns arxius que contenen la informació de com s'interpreta i es reprodueix el color. A aquests arxius se'ls anomena perfils ICC
- Per tant, podem dir que els sistemes de gestió del color, tenen com a finalitat la conciliació de les diferències en els colors que es puguin ocasionar per la reproducció amb diferents dispositius i donen la seguretat a l'usuari perquè pugui preveure amb seguretat els colors finals que generarà el sistema
- La visualització del color permet prendre decisions fonamentades en el color al llarg del flux de treball, des de la captura digital fins al treball final. La gestió del color també permet la creació de documents basats en els estàndards de producció d'impressió ISO (International Organization for Standardization), SWOP (System Web Offset Press) i Japan Color
Gestió del color en els documents a imprimir
Variables d'impressió
- Quan parlem de les variables d'impressió hem de tenir en compte que ens referim als perfils del dispositiu de sortida i als perfils del document
Perfils del dispositiu de sortida
- És necessari descriure el dispositiu de sortida per assignar els colors d'un document de forma correcta als colors de l'espai amb què es treballa. Per la qual cosa caldrà identificar-lo i veure a quin ram pertany
Perfil del document
- En el document també descriurem l'espai de color amb què treballem, de manera que a l'associar un document amb un perfil, l'aplicació amb que es treballa genera una definició dels aspectes reals del color del document. Aquest conjunt de valors poden ser mostrats de manera diferent segons el dispositiu, però mantindran el valor assignat
Variables d'impressió
A. Els perfils descriuen els espais de color del dispositiu d'entrada
B. Mitjançant la descripció de perfils, el sistema de gestió del color identifica els colors reals del document
C. El perfil del monitor indica al sistema de gestió del color com convertir els valors numèrics del document a l'espai de color del monitor
D. Mitjançant el perfil del dispositiu de sortida, el sistema de gestió del color converteix els valors numèrics del document en valors de color del dispositiu de sortida per a què s'imprimeixi l'aspecte correcte
Perfils disponibles per a cada procés
Propòsits i funcions dels perfils
- El propòsit dels perfils de color és evitar qualsevol alteració que es pugui produir en els colors quan treballem amb diferents dispositius, suports i entorns. Els perfils de color resulten de gran utilitat per a transferir dades entre aquests entorns diferents
- Els perfils de color, per tant, serveixen per minimitzar les diferències entre diferents dispositius i poder importar, mostrar i imprimir imatges mantenint la consistència dels colors
- Un perfil de color està compost per dades que contenen les característiques dels colors d'un dispositiu (és a dir, com gestiona el color aquell dispositiu)
Realització de la creació de perfils de color
Perfilar els equips d'entrada i de visualització
Programari per a la creació de perfils de color
- La gestió del color requereix la instal·lació i l'ús de programes de software que faciliten la tasca a realitzar en el sentit que ens permeten treballar amb els perfils necessaris per a cada cas i unificar-los depenent dels dispositius que utilitzem
Targetes de calibratge
- Depenent del camp en el qual treballem les targetes de calibratge o cartes de color són imprescinsibles. En art, publicitat, o sector que demanen un alt nivell de fidelitat, cal fer-ne ús
- Què pot passar si no l'utilitzem?
El nivell d'error és una incògnita
La precisió és una incògnita
- Quan són necessàries les targetes de calibratge?
Quan la fidelitat del color sigui un requisit del projecte
Quan les condicions de presa d'una imatge no siguin les més adequades
Quan necessitem deixar un testimoni del color o condicions de captura en l'escena
Quan necessitem homogeneitzar el color en diferents imatges preses en diferents condicions
- Quan no són necessàries les targetes de calibratge?
Quan la fidelitat del color no és una premissa
Quan la imatge s'hagi de sotmetre a una forta postproducció
Quan la imatge va destinada a mitjans o fonts que no garanteixen la gestió del color
Normativa referent al calibratge de monitors per a l'observació del color
- Quan parlem de calibrar, volem dir que deixem un monitor en el seu estat òptim de funcionament:
- Què és pot calibrar en un monitor?
La lluminositat de blanc
El nivell de negre
La gamma o corba de resposta
- Si el que pretenem és calibrar i perfilar el monitor segons un valor estàndard, que ens doni el màxim rendiment, sense necessitat d'igualar-lo a cap dispositiu o prova d'impressió, és molt recomanable cenyir-nos als valors referenciats en la normativa ISO 3664:2009 per tal d'unificar criteris amb uns valors establerts com un estàndard internacional en el sector.
Comentarios
Publicar un comentario