Impressió M6_UF1
Elements de control en una impressió:
Guany de punt: es l’increment de la mida del punt de la trama al ser impres implica una diferencia entre el percentatge del to desistjat i el percentatge que realment surt impres es mes intens en els mitjos tons i en els foscos. Els percentatges imprimibles: en les zones molt fosques els punts de trama es poden tapar i embrutar en les zones molt clares els punts poden no veure’s el valor a partir del qual els punts es tapen es el percentatge maxim imprimible mentre que el valor a partir del qual els punts desapareixen es el percentatge minim imprimible.
Elements de control en la impressió:
Aquests elements de control permeten tenir un control i una medicio de la impressio i ajuden en les tasques de postimpressio.
Marques de tall: indiquen per on s`ha de tallar l’impres
Marques de plegat: indiquen per on s’ha de doblegar el plec
Marques d’alçat: mostren l’ordre dels plecs que van enquadernats amb una marca en el llom de cada plec er podem fer l’alçat de forma correcta
Separacions de color: indiquen la qualitat de tintes que calen imprimir i el color de la tinta que s’aplicara a cada tirada.
Tira de control: s'utilitza per medir i controlar el color al llarg de la impressió
Talp de signatura: Serveis per cuan el plega i s'alça els plecs per montar els cuadernets
Creus de registre: S'utilitza per a tener un control de la superpocicio de les tintes per saber que s'han alinéate bé
Proves de diseny
Simulacre d'Impressió/prova baixa qualitat : es port fer tatn digitalment per estalviar paper y tinta o es por son proves que es fan per poder comprovar que no estigui malament el text o les imatges comprovant les resolucions de les imatges o si hi ha errors ortotipogràfics.
Proves en B/N: Aquesta prova ens permet veure si hi ha errors ortotipogàfics com pot ser que la tipografía utilitzada no sigui la adecuada (legibilitat, alineat o tamanys)
Proves de color: Aquesta prova es per veure com quedara la resolucio de les imatges el color si es el adient. Tambe es la que veura el client com a "maqueta/artfinal" per donar el vist-i-plau per a poder imprimir tot el treball/feina.
La trama
La trama es a descompocició de la impatge en una serie de punts que poden ser la distribucio de diferents maneres (AM o FM)
Estocastica:
Els punts de l'imatge estan ordenats de diferent distancia pero amb el mateix gruix de punt
Els punts de l'imatge estan ordenats de diferent distancia pero amb el mateix gruix de punt
Convencional:
Els punts tenen la mateixa distancia pero variara el tamany del punt en el seu diametre.
Els punts tenen la mateixa distancia pero variara el tamany del punt en el seu diametre.
Es la unio de les dues anteriors am la diferencia de tamanys de punts i distancies entre elles aixi podem distribuir els punts com volem i el seu gruix tambe varie.
Reproduccio Tonal:
les diferencies entre els tons més clars y els tons més foscos s'expresen en percentatges de trama, una trama del 50% te la mateixa cuantitat de tonalitat de cada color en el paper.
Limit de cobertura
aixó s'expresa en percentatges per exemple el paper estucar te una quantitat màxima de cobertura de 340% això vol dir que entre les tintes utilitzades no podes superar aquest valor, per aixo es fan els percentatges per les tintes per exemple:
50%cian + 100% magenta + 80% yellow + 20% key = 250% cobertura total
50%cian + 100% magenta + 80% yellow + 20% key = 250% cobertura total
Cara paper te el seu limit maxim diferent y epen de el paper es molt diferent.
Paper estucat: 340%
Paper Offset: 330%
Paper premsa: 240%
Sistemas d'impressió
Paper estucat: 340%
Paper Offset: 330%
Paper premsa: 240%
Sistemas d'impressió
Serigrafia
La serigrafia és un sistema històric d’impressió i des del seu naixement podem dir que han canviat poques coses. Tot i així, tant els factors de canvi com els factors que es mantenen han de ser explicats.
Ala Xina es feien entramats de seda que donaven lloc a malles que, segons com.
Permetien passar la tinta pels seus porus.
Actualment aquesta seda se ha substituïda per seda sintètica o muselina que forma un entramat de punts que és per on passa la tinta.
Aquesta malla de muselina o seda sintètica es troba tensa en un bastidor, generalment de fusta, similar als quatre llistons de fusta sostenen els quadres.
Per poder treballar aquesta malla es recobreix amb un material fotosensible, per la qual cosa. Un com impregnades sempre han d’estar en un espai fosc (com estava, antigament, el treball de revelat de fotografia que es deia en un laboratori fosc o il·luminat per una llum vermella).
Per assegurar-nos que el tractament continuï a la perfecció, cal deixar assecar la solució fotosensible creada i estesa per tota la superfície de la malla, per la qual cosa es poden utilitzar pistoles de calor o assecadores que accelerin el procés. Arribat a aquest punt és quan hem de parlar del procés d’impressió conegut com a permeogràfic.
La serigrafia permet la impressió en meno color o en tots el color possibles.
Els fotolits s’imprimeixen en color negre. Es faran tants com a tintes necessitem en el disseny fent los de cara color un fotolit diferent.
Cada bastidor serà irradiat per llum durant un temps determinant.
Per això, farem servir la insoladora, que , tancada de forma hermètica, abocarà sobre l’emulsió la quantitat de llum suficient per aconseguir el revelat i continuar.
Un cop s’hagi acabat el procés d’insolat es retirarà el fotolit i es necessitaran les pantalles amb aigua. Així es retira l’emulsió que no ha estat irradiada gracies al dibuix que l’acetat portava imprès en color negre.
Un cop revelat, ho deixem assecar de nou, ho curem a la insoladora i ho encintem.
Finalment es col·loca cada bastidors al seu lloc, en la posició correcta o es vessa per començar a treballar.
Imp. Digital
Actualment el mercat presenta un canvi que requereixen unes necessitat y tecnologia que permeti treballar amb un cost raonable.
Actualment el mercat presenta un canvi que requereixen unes necessitat y tecnologia que permeti treballar amb un cost raonable.
La gran aportació de la impressió digital a la producció gràfica es que ha no resulta necessari la producció de impressores de la impressió de l’art final.
Aquesta tecnologia no nomes resideix de la matriu física, si no que permet modificar el disseny per cada impressió.
Els dispositius d’impressió digital es poden classificar segons la tecnologia o segons el format.Si parlem de tecnologia distingim entre impressores d’injecció de tinta o de pols(làser).
Es el unc sistema d'impresió que no te forma impresora.
Offset
El sistema offset es un sistema d'impresio indirecte aixo vol dir que la forma impresora no toca directament el suport si no que hi ha una mantilla que per un sistema de roleus transfereix la imatge al suport. Tambe hi ha uns roleus que s'encarreguen de entintar i humectar la forma impresora anomentats roleus entintadors i sistema de mullat.
El sistema de mullat es un sistema que pot funcionar amb un sistema de diposit o amb una ampolla on hi va la solucio de mullat que no es aigua normal perque te que te un Ph exacte que sol ser entre 5 i 5,5 un ph neutre.
La forma impresora funciona en un sistema de repulsio aigua i tinta aixo vol dir que el la forma impresora o planxa te una part hidrofila (que atrau l'aigua) i una zona lipofila(que atrau la tinta base oli). L'impressio sefectua perque la zona imatge es la zona lipofila que es transmeteix a la mantilla i de la mantilla al paper o cartolina.
Flexografia
La Flexografia es un sistema d'impressió en alt relleu la forma impresora, aixo vol dir que la zona imatge es la que hi ha a la superficie formant un relleu.
la tinta de flexo es una tinta de secatge rapida perque aixi permet l'impressio de materials com plastic, metalls, paper o cartró a una gran velocitat.
El sistema es compren de un tinter, un roleu entintador o anilox, un oleu porta cliche(form impresora) i un roleu de presio o impressió.
TInter i Roleu anilox: el tinter y el roleu anilox son els encarregats de transmitir la tinta a a forma impresora en la sortida del tinter hi ha una cuchilla que extreu el excés de tinta del cilindre anilox que el cilindre anilox te uns albeols on es diposita la tinta.
Rotogravat
És el sistema que mes qualitat i quantitat pot donar pero es el mes car en comparació amb els altres pero aixo fa que si vols moltes copies (500.000uts) pot arribar a surtir la copia mes economica que en offset per exemple. La forma impresora es un cilindre macis de coure gravat i una coberta de croma per protegir-lo i prolongar la durabilitat de la forma impresora.
És el sistema que mes qualitat i quantitat pot donar pero es el mes car en comparació amb els altres pero aixo fa que si vols moltes copies (500.000uts) pot arribar a surtir la copia mes economica que en offset per exemple. La forma impresora es un cilindre macis de coure gravat i una coberta de croma per protegir-lo i prolongar la durabilitat de la forma impresora.
Per gravar la imatge en la forma impresora hi ha varis estils:
Convencional: el tamany de lacelda es el mateix pero la profunditat es diferent per que la tinta sigui menor la cuantitat que hi huara en l'interior de la cela
Autotipic: El tamany de la cela vatia en lamplada pero la profunditat es mante igual a totes les celes
Semi autotipic: es el que te tant la profunditat com l'amplada diferents
Les tintes del sistema d'impressió son liquides i base solvents per facilitar l'assecatge.
A l'hora de la entintació en tinter esta localitzat en la part baixa de la maquina i es trasfereix la tinta a la forma impresora que esta semi-sumergida en el tinter tambe compta am la cuchilla anomenada "dr.blade" que treu el ecxés.Convencional: el tamany de lacelda es el mateix pero la profunditat es diferent per que la tinta sigui menor la cuantitat que hi huara en l'interior de la cela
Autotipic: El tamany de la cela vatia en lamplada pero la profunditat es mante igual a totes les celes
Semi autotipic: es el que te tant la profunditat com l'amplada diferents
Les tintes del sistema d'impressió son liquides i base solvents per facilitar l'assecatge.
l'impressió es fa per contacte i amb pressió del cilindre impressor, aixi transfereix l'imatge o motiu al suport.
les tintes de rotogravat son tintes base solvent, aixó vol dir que la tinta esta composada per un vehicle solvent.
Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes d’impresió:
Impressió offset
avantatges
- El millor preu per unitat quan parlem de moltes copies
- Impressió de màxima quantitat
- Impressió de pantones i tintes especials
Inconvenients
- No es apropiada per imprimir poques quantitats o per a impressions urgents.
- Té uns costos inicials elevats.
Impressió Flesxografia:
Avantatges
- Mescla de color de gran cualitat.
- Impressió amb to continu
- Màxim detall de les imatges
- Gran fiabilitat de color
- Mescla de color de gran cualitat.
- Impressió amb to continu
- Màxim detall de les imatges
- Gran fiabilitat de color
Desavantatges
- Cost d’impressió constant
- Alt cost per copia
- Qualitat baixa en la impressió de textos.
- Cost d’impressió constant
- Alt cost per copia
- Qualitat baixa en la impressió de textos.
Impressió rotogravat:
Avantatges
- Alta qualitat fotogràfica
- Alta lineatura, cosa que augmentar el detall
- Constància de color
- Alta velocitat den les impressions
- Alta qualitat fotogràfica
- Alta lineatura, cosa que augmentar el detall
- Constància de color
- Alta velocitat den les impressions
Inconvenients
- El cost de producció alt preu
- El cost de producció alt preu
Impressió Serigrafia:
Avantatges
- Permet imprimir sobre pràcticament qualsevol superfície, des de teles fins a paper, passant per ceràmica i metall.
- Permet una gran varietat d’efectes tàctils i acabats especials difícils d’assolir amb altres tècniques.
- Permet imprimir sobre pràcticament qualsevol superfície, des de teles fins a paper, passant per ceràmica i metall.
- Permet una gran varietat d’efectes tàctils i acabats especials difícils d’assolir amb altres tècniques.
Inconvenients
- la producció pot resultar lenta
- Depén en gran part de l’operariç
- la producció pot resultar lenta
- Depén en gran part de l’operariç
Impressió Digital:
Avantatges
- impressió ràpida, econòmica i flexible quan tracta de poques unitats i terminis urgents.
- No requereixen planxes ni fotolits, ni complexes entrades a maquina
- No exigies temps per assecar-se o refredar-se
- Per poques unitats el preus acostumen a ser ajustats ja que no té despeses d’entrada a maquina
- impressió ràpida, econòmica i flexible quan tracta de poques unitats i terminis urgents.
- No requereixen planxes ni fotolits, ni complexes entrades a maquina
- No exigies temps per assecar-se o refredar-se
- Per poques unitats el preus acostumen a ser ajustats ja que no té despeses d’entrada a maquina
Inconvenients
- No permet imprimir pantones ni tintes especials, com ara or i argent, ja que treballa únicament amb les 4 tintes CMYK
- No permet imprimir pantones ni tintes especials, com ara or i argent, ja que treballa únicament amb les 4 tintes CMYK
Quins es el millor sistema d’impressió?
Els criteris per escollir un sistema o bé un altre anirem lligats a molts motius depenent d’allò que el client desitgi.
En aquest sentit, haurem de ser capaços d’aconsellar bé, tenint en compte els costos de producció segons el sistema escollit, la durada de la producció, el suport amb què treballem, la possibilitat de fer tirades posteriors, la durada del producte, etc.
Tipologia de màquines, eines i equips i criteris de selecció
Criteris de selecciósegons tipologia i capacitat.
L’anàlisi de les capacitats tecnològiques de les empreses gràfiques es defineix a partir de la seva cadena productiva i de l’estructura econòmica i financera de la mateixa, essent la maquina emprada en el procés un aspecte fonamental per a l’estudi de la capacitat empresarials en general.
En relació a la màquina que s’utilitzarà hi ha una sèrie d’indicadors que determinaran la seva capacitat.
Criteris de selecció segons tipologia i capacitat
1 Producció per unitat de temps
2 Grau de qualitat assolint en el producte elaborat
3 Temps no productius
4 limitacions tècniques
5 Volum de feina simultània
6 Autonomia
7 Quantificació i quantitat de problemes
Criteris de selecció segons tipologia i preu
Les capacitats del procés productiu serà, doncs, una suma de les capacitats de les maquines que s’utilitzaran en aquest procés.
En l’adquisició d’una màquina per a les tasques de producció gràfica cal tenir en compte que s’atura davant d’una inversió, entenent que es tracta d’una transformació de recursos financers en una actiu per a l’empresa.
Un cop presa la decisió de l’adquisició és necessari der una anàlisi dels preus, per la cal cosa cal tenir en compte:
· detectar la necessitat o necessitats que ha de cobrir la màquina
· veure les diferents maquines que hi ha al mercat
· identificar el major número de proveïdors possibles i avaluar los seguint uns paràmetres de qualitat, prestigi...
· Realitzar una comparativa de mercat
· Estudiat el finançament o pagament.
Preparació de la impressió
Aprovisionament i emmagatzematge. Gestió i control d’existències
Què caldrà detallar?
- Matèries primeres, productes semielaborats. Productes acabats en el procés de producció o per a la seva comercialització
- Proveïdors amb qui tractem
- Control d’estoc i política de magatzems
- Matèries primeres, productes semielaborats. Productes acabats en el procés de producció o per a la seva comercialització
- Proveïdors amb qui tractem
- Control d’estoc i política de magatzems
Un cop sabem quines existències tenim i utilitzarem, en deixarem constància emplenant la documentació que calgui, de manera que es pugui reposar en material que s’ha gastat.
Caldrà planificar la producció, duent a terme les operacions prèvies a cada procés, ja sigui preparació de formes impressores, posada en funcionament de la màquina, comprovació d’eines i equips auxiliars, i totes aquelles tasques que, depenent del producte a realitzar i del sistema escollit, siguin per al seu desenvolupament.
Procés de Producció
Es descriurà detalladament el conjunt d’accions i decisions relatives a com es fabricarà el producte i quins recursos seran necessaris.
Caldrà respondre una sèrie de qüestions:
- Quina quantitat es produirà?
- Quina és la capacitat productiva de l’empresa?
- Quines matèries primeres seran necessàries i en quina quantitat?
- Quins recursos materials i humans es necessitaran?
- Quina quantitat es produirà?
- Quina és la capacitat productiva de l’empresa?
- Quines matèries primeres seran necessàries i en quina quantitat?
- Quins recursos materials i humans es necessitaran?
Infraestructures i equipaments
Es detallaran els recursos necessaris en el procés de producció o d’operacions, com per exemple
- Locals, edificis o altres instal·lacions
- Maquinaria, enes, mobiliari, equips tècnics i informàtics
- Ma d’obra
- Locals, edificis o altres instal·lacions
- Maquinaria, enes, mobiliari, equips tècnics i informàtics
- Ma d’obra
Serà important especificar:
- quantes persones i amb quines característiques es necessitaran per dur a terme el projecte.
- Quina formació i experiència hauran de tenir.
- Quines seran les activitats concretes del projecte i de les necessitats globals de l’empresa
- quantes persones i amb quines característiques es necessitaran per dur a terme el projecte.
- Quina formació i experiència hauran de tenir.
- Quines seran les activitats concretes del projecte i de les necessitats globals de l’empresa
Documents de pla de producció
Totes les empreses tenen una sèrie de documents que utilitzen per dur a terme la producció. Tot u que aquest documents es personalitzen depenent de l’estructura i les necessitats sempre serveixen per tenir un control exhaustius de les tasques que es desenvolupen:
- Manual i fitxes tècniques de màquines, eines i equips
- Fulla de ruta
- Fitxa de producció
- Control de cost
- Manual i fitxes tècniques de màquines, eines i equips
- Fulla de ruta
- Fitxa de producció
- Control de cost
Comentarios
Publicar un comentario